TRAM 1. La Pobla Tornesa-Coll de la Mola
 |
| El Camí Vell del Desert |
El PR-CV 422 ix de la plaça del Portal de la Pobla Tornesa, on
coincideix amb la Via Augusta, la qual, oficialment, és una via pecuària
classificada com a assagador. Allí mateix, al pati de l’antic palau dels
barons, hi ha un mil·liari romà.
A l’inici es troba el panell amb tota la informació i un pal amb
distàncies i temps de referència.
El sender Els camins del Desert
ix pel carrer del Coll de la Mola; travessa el riu de la Pobla per damunt d’un
antic pont de pedra i, l’autovia CV 10 per un pas subterrani. Continua per la
vora de l’autovia, deixa a l’esquerra la pista forestal del Desert on hi ha un
panell informatiu (ple d’errors) del Paratge Natural, travessa el camí del
Burgar i entra en una pineda de pi blanc. Poc abans del barranc de la Bodega
entronca, a l’esquerra, amb el Camí Vell del Desert que ha estat rehabilitat
després que anys d’abandonament l’havien fet impracticable. Hi trobareu un pal
indicador.
Poc després el bosquet per on va el Camí Vell queda interromput pel
pas, perpendicular al Camí, d’una línia d’alta tensió i de dos gasoductes que,
a més, han malmès el traçat històric. Si en un principi la pineda era de pi
blanc, després el Camí s’endinsa en un bosc de pi pinastre, el típic del
Desert, amb algun exemplar ben gran.
Aviat apareixen parets de pedra seca que delimiten el recorregut; als
costats, camps d’ametlers i oliveres, en bastants casos abandonats. En algun
punt, tapat ara per terra, s’intueixen antics empedrats.
El PR s’enfila recte al coll de la Mola, que es pot veure enfront
mateix del Camí com una fita a assolir. Es deixa a l’esquerra una caseta
construïda recentment i, en acabar els camps de conreu, el Camí s’endinsa pel
bosc ombrívol del Burgar, on, a més de bruc, evidentment, també hi ha una bona
mostra de marfull i altres plantes frondoses. Al Burgar trobareu un altre pal
amb informació de temps i distància. Ací mateix es pot retornar a la Pobla
seguint el camí del Burgar i després el camí del Coll de la Mola.
El recorregut pel bosc (uns 600 m), acaba en un pas entre bancals que
també aprofita un barranquet per desguassar i que, si no es posa remei, farà
malbé el terra del Camí. En aquest punt també mor un camí pel qual, agafant-lo
a l’esquerra, es pot tornar a la Pobla Tornesa.
Fins ací el Camí Vell no ha tingut pràcticament cap desnivell; ara
només queda una breu pujada —que cal agafar per l’esquerra, per la vora d’una
carrasca, i no per on passen les bicicletes (a la dreta)— per arribar a la Teuleria,
un espai obert on coincideixen el camí del Coll de la Mola (que és una via
pecuària: l’assagador de la Barona) i una senda que permet connectar amb el
terme de Borriol i Castelló.
En aquest lloc hi ha un pal indicador, prop del qual una gran roca que
fa de fita.
El coll de la Mola, pas natural format entre el Cantal Gros (648 m) i
el Morico (628 m), ja es veu prop, però per arribar-hi cal fer una pujada
relativament forta (132 m de desnivell en poc menys d’un quilòmetre) per una
senda que a voltes va per aigüeres i corriols gens còmodes. De fet, la
continuació de l’antic Camí Vell del Desert s’intueix, perdut, a l’esquerra del
caminant. Només el retrobarem al final del trajecte, ja al coll de la Mola.
Així doncs, el camí esdevé senda estreta i empinada, amb molta
vegetació a les vores: bruc, estepa, arboç, matissa, ginebró, margalló, arítjol...
També comencen a aparèixer vistes sobre la Pobla Tornesa, la serra de Borriol i
el Penyagolosa, al fons. Aproximadament a mitjan pujada, en un replà (cota 469
m), ix una senda a la dreta que porta al Portell, pas que comunica amb el mas
de Xiva i la zona de la Magdalena de Castelló; també s’hi pot arribar a
Borriol.
En arribar al coll de la Mola trobem la pista forestal del Desert que
ix de la Pobla i enllaça amb la carretera del Desert. A la vista del caminant
apareix, en primer pla, el castell de Montornès i, al darrere, la mar
Mediterrània; més enllà tota la plana de Castelló. En aquest punt l’assagador de la Barona —per on puja el PR— davalla cap a
la Plana convertit en la carrerassa del Mas dels Frares.
Enfront mateix d’on el PR ix a la pista forestal hi ha un pal
indicador que guia la continuació del sender cap a la carena del Desert
(desnivell 207 m) o la derivació del mas d’Huguet, molt més còmoda per al
caminant (desnivell 6 m). Cap a la dreta, puja una senda cap al cim del Morico
que fa cap al Portell (cal anar alerta si es vol fer aquesta senda perquè s’ha
de descendir per un pas encinglerat que té certa dificultat) i permet la
connexió amb altres sendes en aquest punt.
TRAM 2. Coll de la Mola-Cim del Bartolo
Aquest
segon tram té un desnivell acumulat de 121 m en poc més d’1 km de recorregut
molt irregular.
A l’altra
part de la pista forestal, just on hi ha un pal amb indicacions de distància i
temps, comença la forta pujada cap al Cantal Gros (698 m), el segon cim del
recorregut. També hi arranca, a la dreta, la variant del mas d’Huguet que, a
penes sense desnivell, també avança cap al Bartolo per un camí molt més
senzill.
El
recorregut principal, però, s’enfila per un bosc de pi pinastre que
l’acompanyarà quasi fins al cim del Bartolo. Al principi el desnivell és molt
fort i en alguns punts el recorregut ha de superar blocs de roques i algun pas
encinglerat. Encara es poden veure algunes marques blanques i verdes que no
corresponen a cap sender local homologat i alguns indicadors de fusta
instal·lats fa temps.
Les vistes
sobre la Plana van augmentant a mesura que guanyem alçada; el sender va per la
carena que separa els termes municipals de la Pobla Tornesa i Benicàssim; en
ocasions per la cresta i en altres per alguna de les dues vessants: la de la
dreta cau sobre la mar, i la de l’esquerra, sobre les comarques de l’interior
fins al Penyagolosa. En dies clars es veu tot el golf de València, el cap de
Sant Antoni i el Montgó, i les illes Columbretes.
Fins
arribar al Bartolo, on acaba el tram, cal pujar i baixar diversos colls, entre
pinedes de pinastres i ginebrons; és la senda de la carena. Abans,
però, trobarem un pal de senyalització on es retroben el recorregut principal
del PR i la variant que se n’havia separat al coll de la Mola. Uns pocs metres
més endavant apareix la nova creu del Bartolo, de 18 m d’altura, envoltada per
altres construccions i antenes de telecomunicació, entre les quals la de la TV3,
que el govern de l’expresident Camps (PP) va obligar a tancar.
El PR
entronca amb la pista asfaltada que puja des del Convent del Desert; a pocs
metres, a l’esquerra, apareix un altre pal amb informació del PR i per on
continua el sender oficial. Abans, però, cal pujar al cim del Bartolo,
que només està a 200 metres. La recomanació seria arribar-hi per la senda que
s’agafa al costat d’un pi, a la dreta de la pista asfaltada, i retornar per la
pista.
Al
capdamunt del tossal més alt de tot el Desert, el Bartolo (729 m), es troba
l’ermita de sant Miquel envoltada de construccions modernes i més antenes. Al
seu costat encara queden alguns dels carreus que formaven la base de l’antiga
Creu que va ser tombada durant la Guerra Civil.
 |
| L'antiga creu del Bartolo i l'ermita de Sant Miquel abans de la invasió de les antenes |
Les vistes
augmenten a 729 m: les Agulles de Santa Àgueda i la serra d’Orpesa, al nord; la
plana de Castelló amb les ciutats més importants: Benicàssim, Castelló,
Almassora, Vila-real, Onda... fins a la serra d’Espadà, al sud. Enfront i als
peus del senderista: la mar i tot el vessant marítim del Desert de les Palmes,
amb el Convent Vell i el Convent Nou; les ermites, que s’estenen per tot arreu;
el castell de Montornès; les urbanitzacions de la costa... A l’esquena, la
serra de les Santes i el pla dels Avencs, més pròxims; el barranc de la Creu,
per on davalla el sender cap a les Santes; la Pobla Tornesa, Cabanes, la Vall
d’Alba... tot el pla de l’Arc; més enllà, la serra d’en Galceran, la serra
d’Irta, el Montsià, i els ports de Tortosa i la tinença de Benifassà; i
l’extrem més alt: el Penyagolosa.
La pista asfaltada que puja al cim té continuïtat cap a les Santes i, agafant la primera desviació a la dreta, cap a la font de Roc, el barranc de Miravet i les Agulles de Santa Águeda.
Per seguir el PR oficial, cal
retornar a l’anterior indicador, el del barranc de la Creu, i continuar el
tercer tram, ara ja de baixada.
Tram 2.1. Variant del mas d'Huguet
Qui no vulga fer la pujada per la carena, el tram més exigent del PR, té l'opció d'agafar, al mateix indicador del coll de la Mola, una variant, perfectament balisada com a PR, que primer per una senda i després per pista, condueix també al cim del Bartolo. El desnivell és molt menor i no té cap dificultat.
Pel fet d'anar pel vessant marítim no permet tindre vistes sobre les muntanye de l'interior de Castelló, però sí que se'n poden gaudir de la mar, del tossal del Castell de Montornès, del convent, de la Plana, de les Columbretes i, poc abans del mas d'Huguet --que es troba a la dreta del caminant--, de dos exemplars de surers dels molts que n'hi havia al Desert.
Després de passar el mas d'Huguet, es troba, a la dreta, un camí que porta al centre d'informació del parc natural de la Bartola i, poc després, dos camins més que, per la pista asfaltada, condueixen a la zona del convent on es pot accedir a altres itineraris.
La variant del PR continua per pista asfaltada; a uns 800 m trobem, a la dreta, una senda amb fort desnivell, que també porta al convent. Ben prop, a uns 150 m, la variant ix de l'asfalt i connecta amb el recorregut principal del PR que porta al cim del Bartolo passant per la creu nova.
TRAM 3. Cim del Bartolo-El Collet: la Senda de l'Ermita
La Senda de l'Ermita, nom que apareix documentat en mapes de principis del segle XX, era el camí més directe entre la Pobla i l'ermita de Sant Miquel, el seu patró. En el sentit de la marxa, descendeix pel vessant dret del barranc de la Creu fins al Collet, on parteixen terme la Pobla i Cabanes.
 |
La Senda de l'Ermita
|
Així, doncs, des del cim del Bartolo es retorna cap a la nova Creu, però
abans d’arribar-hi, cal agafar –on justament hi ha un pal indicador-- una senda
a la dreta que recorre, davallant lleugerament, la capçalera del barranc de la
Creu.
A només 400 metres ens trobem una cruïlla que cal seguir a l’esquerra –a la
dreta faríem cap a les Bassetes de Ferrara i podríem connectar amb la pista de
les Santes; abans de la pista, a mà esquerra, també ix l’anomenada senda dels
Senglars, que ens duria a la mateixa pista però en un altre punt més allunyat.
El pronunciat desnivell que inicia el PR a partir d’aquest punt es veu
alleujat pels llaços —o voltes que en
diuen a Mallorca—, on encara queden restes de l’antic empedrat; en alguns
punts, el bosc de pinastres i l’exuberant vegetació converteix el sender en un
túnel vegetal. Les vistes han canviat substancialment: al davant del senderista
apareix la Pobla Tornesa, el pla de l’Arc i el reng muntanyós de l’interior de
Castelló fins al Penyagolosa.
 |
| Empedrat de la Senda de l'Ermita |
La Senda de l’Ermita davalla fins
als 400 m del Collet, on es pot continuar cap a la dreta, a les Santes, o cap a
l’esquerra, a la Pobla. La variant del Collet és molt breu: a penes 170 metres
que es fan en un parell de minuts permet escurçar el trajecte, ja que es pot
tornar a la Pobla directament sense passar per les Santes. En el pal indicador
d’aquest punt hi ha tota la informació de distàncies i temps.
Per seguir el sender principal, doncs, cal continuar a la dreta, planejant
per la zona d’ombria de les Morenes. La vegetació és molt densa: bruc, romer,
arbocer, marfull... fins que es desemboca a la pista forestal de les Santes,
que cal agafar a l’esquerra; abans, però, s’ha travessat el barranc del Racó dels
Pardos, on hi ha la font –ara inaccessible-- que recull l’aigua i la canalitza
cap a les Santes i Cabanes.
Des de la pista forestal, on hi ha el pal amb informació del recorregut, es
podria seguir, a la dreta, cap al Bartolo i també cap al barranc de Miravet. El
PR, però, davalla cap a l’esquerra amb un desnivell considerable; es passa pel
Pinar Negre i per la Roca del Burro (mig coberta d’heura) i s’arriba, després
de poc més d’un quilòmetre de pista, a les Santes.
El punt neuràlgic de les Santes és l’ermita, al voltant de la qual hi ha
l’àrea recreativa, l’aparcament, la font (amb antics llavadors) i considerables
exemplars de plataners i lledoners, i la soca de l'antic om, que va morir, com moren els oms. A la part d’enfront del santuari reïxen dos
roures i un pi blanc especialment gran.
Seguint la pista asfaltada que ix de l’esplanada on aparquen cotxes es pot continuar
cap al barranc de Miravet i Cabanes. També es pot recòrrer un sender botànic al
voltant de les Santes que va netejar fa uns anys l’autoritat del parc natural i
que a hores d’ara està abandonat i en alguns punts es fa difícil de seguir; en
tot cas, aquest breu trajecte permetia evitar l’asfalt en direcció a Cabanes i
gaudir d’un tram del barranc de les Santes.
 |
| Les Santes |
Per ampliar la informació de les Santes cliqueu ací.
TRAM 4. Les Santes-La Pobla Tornesa
Per la part posterior de la casa de l’ermità,
just on hi havia el monumental om de les Santes –ara només en queda la soca—,
ix el camí que, pujant, s’enfila en direcció a la Pobla.
A partir del Collet, on es pot connectar amb l’accés més directe al Bartolo, el camí està asfaltat fins a la Pobla. Els marges de pedra seca, en molts casos abandonats, ens indiquen que antigament hi havia una extensa zona de conreu, que encara perdura en alguns punts amb oliveres i ametlers.
Aquest camí marca el límit del Paratge Natural
del Desert. El recorregut correspon totalment al camí tradicional de les
Santes, que connectava, per aquest santuari, la Pobla amb Cabanes i amb el camí
de la Fusta, antiga via de comunicació entre les comarques de l’interior de
Castelló i la mar d’Orpesa.
El camí discorre entre bancals de conreu,
majoritàriament ametlers, vinyes, oliveres i garroferes. De fa uns anys també
es conreen, sense massa èxit, tarongers. Cal remarcar, abans del Collet,
l’aflorament paleozoic de pissarres i un rodal de bosc entre el qual ressalta,
a l’esquerra del caminant, una carrasca de grans dimensions.
A partir del Collet, on es pot connectar amb l’accés més directe al Bartolo, el camí està asfaltat fins a la Pobla. Els marges de pedra seca, en molts casos abandonats, ens indiquen que antigament hi havia una extensa zona de conreu, que encara perdura en alguns punts amb oliveres i ametlers.
Després de travessar el barranc de la
Porquereta i una petita pineda, la Pobla Tornesa apareix a la vista. Cal
continuar pel camí asfaltat i descartar diversos accessos a finques i a
partides del terme municipal. Per arribar a la Pobla cal travessar l’autovia CV
10 per un pas inferior i, abans de passar el riu de la Pobla per un pontet on
hi havia l’antic assut, cal girar a la dreta i, en només dos minuts (136 m),
contemplar la carrasca de Pellicer (Quercus
ilex, d’aproximadament 300 anys).
Cap la possibilitat de continuar per aquest
camí fins al Bassot, els antics llavadors públics de la Pobla, on hi ha una
àrea recreativa. Però el sender torna fins a l’assut i, per un passeig arbrat,
entra a la Pobla pel Ravall. Seguint el carrer d’Enmig s’arriba al punt de
partida, després d’haver passat per davant de l’antiga presó i l’església.
